Què és la rima fàcil

Fa molt de temps que em dedico a rimar i encara no tinc clar del tot què és una rima fàcil. Vull dir que no sé si l'he de contraposar a una suposada rima difícil o bé l'he d'entendre com una senzilla desvirtuació del concepte de rima.

Podria ser l'antiquíssima renyina del trobar clus i el trobar lèu o la frontera invisible entre l'alta cultura i la baixa cultura...

Sincerament, no sé si una rima és fàcil en tant que no comporta una dificultat de lectura gaire alta (és a dir, no hi ha cap tipus d'encavallament, hipèrbatons forçats, etc.) o bé és una qüestió del mot rima en si (que rimar "coll" i "moll" és més fàcil que rimar "indòmita" i "el vòmit a").

Una cosa que sí que tinc clara és quina és la rima més utilitzada en el camp, diguéssim, no-professional. Es tracta de fer servir sempre infinitius, gerundis i participis d'una mateixa conjugació, normalment la primera, de tal manera que la frase o bé es basteix amb el pretèrit perfet perifràstic ("vàrem anar", "vam berenar"; que a més resulta del tot cacofònic) o amb una mena de llengua que fa l'indi. Qui no ha llegit auques de les excursions dels nens de la classe dels pingüins?

Amb tot això, doncs, constato que el terme "rima fàcil" s'utilitza, molt sovint, per a fer referència a coses que no tenen res a veure amb la rima, sinó més aviat amb altres components del discurs rimat i que, per tant, s'hauria d'aclarir què s'hi ha d'entendre per llavors aclarir què té de dolent.

No cantis blat

si no és al sac

i ben lligat!

S'accepten (i es demanen) comentaris.

Tenir classe

Tal com explicito en el currículum, en certes ocasions he donat classes especials sobre poesia a infants i joves. Però, què millor que veure què en diuen els qui les han rebut?

Vet aquí el text que van escriure tres alumnes de l'escola Sadako (Marina de la Maza, Marc Holanda i Joana Macià) explicant què és exactament el que succeeix en aquesta mena de sessions:

Dimarts dia 17 va venir a fer una explicació sobre la poesia el poeta català Josep Pedrals i Urdàniz. Vàrem assistir els alumnes de primer i segon d’ESO. Ens explicà l’estructura del poema així com les fonts d’on traiem la inspiració i amb quins sentits interpretem el poema.

Josep Pedrals ens va llegir també uns del seus fantàstics poemes. Josep Pedrals té una manera molt peculiar d’escriure poemes, ja que escriu poemes tot fent servir paraules que a vegades no sap el significat. Però ell raona que no saber el significat, no és una motiu per no escriure les paraules, ja que a vegades és bo.

Els poemes de Josep Pedrals, a vegades són una mica rebuscats i originals com la: Gran nota ja que diu algunes paraules força diferents del que estem acostumats a sentir.

Bé, ens va agradar moltíssim l’explicació, i sobretot els seus poemes. A en Josep Pedrals, li agrada escriure poemes, però perquè?? Ens preguntem. Quan era petit, Josep Pedrals, sempre reia i bé els metges pensaven que tenia un problema, li van mirar les ninetes i van veure que el somriure arribava fins al fons, li van obrir la boca i li van preguntar: perquè rius tant nen? “I des d’aquell dia intento expressar amb poemes la resposta”, diu el mateix poeta.

Parcials de Forma-entera i recitals del ver-mut

A Formentera hi ha sargantanes molt famoses i mosquits molt molestos. Després de la primera nit em vaig aixecar amb una picada a l'ull dret, que ja de per si el tinc xocotet, que me l'empetitia, i em vaig sentir com els meus estimadíssims bornis (vegis "Els quaranta jorns d'en Joan Baptista Cristossuscitat en el desert", dins "Escola italiana", al protagonista del qual falta l'ull dret, o bé el Mercader d'"El furgatori", que també té l'ull dret tocat). Jaume Aulet va teoritzar en certa ocasió a Cerdanyola a l'entorn del tema arribant a la conclusió que "el borni és el rei al país dels cecs". Jo també (teoritzo i concloc).

Pel que fa a l'estada a Formentera, va ser realment agradable. La colla que ens hi vam trobar era una autèntica xalada. Vet-nos aquí (la foto és de la Mayra):

Núria Santos, Pau Sif, Maria Ferrer, Tomeu Payeras i Jo (sep Pedrals)

Al llarg de la visita a l'illa del forment, na Maria Ferrer ens va mostrar, al costat del far de la Mola, un monument que recorda que fou allà on Jules Verne va inspirar-se per a la novel·la "Hector Servadac". Jo no he tingut encara l'oportunitat de llegir-me aquest llibre, però sí que he tingut el temps suficient per distreure'm joguinejant amb el títol, arribant a la curiositat (que és nova per a mi, però no per a tothom; ja ho diu el Cohèlet: nihil novum sub sole) de girar el cognom del protagonista i trobar-hi cadàvers: SERVADAC-CADAVRES. És a dir, la carn donada als cucs (CAro DAta VERmis). I diuen que a l'estiu tota cuca viu...

* * *

I dissabte vàrem fer el vermut del Festigàbal, amb cert retard però amb aquella alegria. Per donar pistes de com estava l'ambient, aquí penjo una foto (amb en Ramon Estopà) i el poema que vaig fer per a l'ocasió:

L'ODA DEL VERMUT

O

- ¿EI, PETER, QU'HAS PRES?

- ¡HEI PRES BITTER KAS!

Quan el sol s’afini
en la vertical
de les dotze justes
i beguis martini
-sigui roig o blanc-
digues: ¿Què degustes?

Oh, l’oliva anxova!
Oh, l’escuradents!
Hola bitter, soda,
quimbo i banderilles,
seitons i escopinyes
i l’aigua de Seltz!

Oh, metlla salada!
Oh, patates chips!
O patates braves,
festucs i moixama,
llardons i avellanes…
No quedem mai tips!

Quan el sol s’afini
en la vertical
de les dotze justes
tindrà tot domini
la gran bacanal,

l’aperitiu múltiple.

La pretemporada

Entre les cosetes que es preparen per a la temporada vinent i les que tracten d'acabar-se de l'anterior, seguim al peu del canó.

Aquest cap de setmana, trobada de poetes a Formentera i la setmana vinent, les Festes de Gràcia amb aquest esplèndid cartell: